http://blocs.xtec.cat/ancosazer/files/2009/07/vacances_bart.jpg
miércoles, 20 de junio de 2012
Els pirates del primer a l'últim!
Aquesta foto m'agrada molt, aixó va ser el dia de la mona, on per grups agafavem una temàtica i uns ingredients i feiem la nostra propia mona.
Nosaltres la vam fer tota de xocolata!! pero no la vam poder ni acavar del que empatxava!
A vegades quan hem fixo en la foto penso..
.si aquesta activitat l'haguessim fet el primer dia i la foto també, canviaria molt no??? es nota que tots hem perdut la vergonya i tenim una petita confiaça entre nosaltres.
Un bon grup per recordar!!
BOOOOOOOOOON ESTIIIUUUUUU I BONISIMEEESSS VACANSEEEEESSSSSSS PIRATILLASSSSSSS!!!!!!!
Final de curs...
Un cop més ha passat l'any volan i jo vaig tard com sempre...despistada i poc organitzada. El meu propòsit per l'any que ve es fer un canvi en aquest aspecte i ser més constant amb el treball i estudis.
Un any, que tot i no ser la meva vocació a sigut molt ràpid i divertit, a passat a l'hora que un canvi en la meva vida, pero m'ha anat bé, a obrirme amb altre gent, conéixer cares noves i valorar tot aquest plantejament, perquè si vull seguir estudiant el canvi el tinc que fer, perqué no sempre tindré al costat bona gent que m'ajudi.
Espero valorar tots els nervis que estic passant ara, per a l'any que ve no tornar a repetir experiencia, o curs..en fi, perqué no treballar una miqueta cada dia?
Tothom pot, així que jo també!
Un cop més ha passat l'any volan i jo vaig tard com sempre...despistada i poc organitzada. El meu propòsit per l'any que ve es fer un canvi en aquest aspecte i ser més constant amb el treball i estudis.
Un any, que tot i no ser la meva vocació a sigut molt ràpid i divertit, a passat a l'hora que un canvi en la meva vida, pero m'ha anat bé, a obrirme amb altre gent, conéixer cares noves i valorar tot aquest plantejament, perquè si vull seguir estudiant el canvi el tinc que fer, perqué no sempre tindré al costat bona gent que m'ajudi.
Espero valorar tots els nervis que estic passant ara, per a l'any que ve no tornar a repetir experiencia, o curs..en fi, perqué no treballar una miqueta cada dia?
Tothom pot, així que jo també!
Carnestoltes
El dia de carnestoltes ens vam haver de disfrassar del que volguessim, pero en grups.
Nosaltres vam decidir fer un tren i cada noia era un vagó, éram el tren de l'alegria.
També vam crear una cançó, amb diferents moviments.
Va ser molt difertit ja que després vem fer que tots els companys ens seguissin.
a part vaig riure molt ja que les disfresses i les presentació eren molt originals.
Pero vam tenir la sort de guanyar nosaltres i el nostre premi va ser una capsa de chuches que es va repartir amb tota la classe, va ser molt entretingut!!
Nosaltres, com els nens, també celebrem totes les dates especials :)
Perúúúúúúú!!!
Aquest estiu hem depara un viatje molt emocionant.
El meu germà i io ens endinsarem en un món totalment diferents durant tres setmanes.
Viatjarem a Perú, desde la costa fins a la selva, és un viatje que hem fa molta ilusió ja que el meu gran somni es basa en viatjar, viatjar, viatjar...conéixer món, cultures, llengues, color, aromes diferents, gastronomies... i amb aquest viatje iniciaré aquest continu aprenentatge, perque viatjar es sinònim a aprendre, a obrir la ment.
Bueno he pensat moltes vegades, que ara que he estudiat aixó i tinc diferents coneixements pux exercir la meva practica amb els nens.
Jugant, ballant, cantant, explicant contes...
M'agradaria poder observar l'estil de vida que porten ells allà i l'educació que tenen impartida.
Al ser un viatje de gran recorregut i mochiler, podrem observar de prop diferents estils de vida, ja que hi ha molta diversitat al llarg de perú.
Espero tenir la oportunitat de poder fer algun tipus d'activitat amb gent que ens trobem i anem coneixent.
Ens endurem bolígrafs i globos, amb la finalitat de que si trobem algun poble allunyat de la població, amb un estil de vida totalment diferents, poder deixar un record o una eina que ells mai tindrien.
Últim dia de classe, encara que alguns ens veiem per recuperacions...
L'últim dia vam fer una cursa Solidaria i un esmorzar, del qual hem vaig encarregar jo, ja que el meu pare es pastisser. És bonic passar aquests moments amb els companys, perqué així compartim altres experiencies amb ells.
M'agrada aquest grup perqué, ni que hi haguin petits subdivisions dins d'ell, tots sóm bons companys i tenim bones relacions.
martes, 19 de junio de 2012
DON TUBER
En Metodologia del joc ens van manar construir una joguina, i la Sandra i jo vam decidir crear el que seria el don potato en XXL, en gran ja que així es pot ficar al terra i al nen li ve a una altura ideal, a part que és més motivador. També vam pensar que seria interesant treballar algun tema i sens va ocorrer les emocions.
El tuber i les emocions, una per cada estat d'anim a part de varis accesoris com cabells bigoti, orelles, celles...
Crec que es una de les activitats de les que més m'agradat ho e fet amb molta ilusió, i també per la companyia ja que hem passat hores de classe, de casa, a la pastisseria...cosint i xerrant, pero a sigut divertit!! : )
Granja escola
Cal Diable!!!!
Dos dies per recordar, hem va fer molta ilusió retrocedir en el temps i sentirme nena un cop més, ahunque siempre dicen que nunca es tarde para una infancia feliz..
Varem poder jugar com nens, corrents per aqui corrent per alla, amb uns quants lesionats, pero va ser molt divertit, aquella excursió pel camp..que crec que sempre recordarem...més que això no farà, i ja veus...bona granitzada va caure. hahahaha
Aquella nit...amb una mica de tensió entre les dos classes, cosa que no entenc, aquest mal rotllo, amb la bona gents que hi ha als dos costats, en aquest sentit hi havian moment incomodes.
Aquell troç de pà amb xocolata que feia tant de temps no menjava...hem va transportar a l'infancia, a quan eraam petits i estavem en rotllana i repartien un troçet per cada un.
Sempre fa gràcia recordar aquells temps...
En fí i gracies a tots els monitors que van fer que aquells dos dies fossin increibles.
El llibre de la selva 'el musical'
Una activitat més...
Per grups vam haver d'escollir un musical, i representar-lo a classe.
Nosaltres vam escollir el llibre de la selva, ens varem disfrassar tots.
Uns de pantera, altres de micos, serps...yo vaig fer d'elefant, amb una disfressa que jo mateixa vaig fer amb cartulina.
Va ser una altra activitat d'aquestes divertides, amb les que rius i et socialitzes una mica més amb els companys.
Hem va ser una mica dificil ja que el meu sentit de la coordinació es una mica nul, pero entre tots ens vam ensortir prou bé, i considero que va ser una coreografia prou completa.
Dia de la Pau
Sens dubte un bon dia per recordar, un dia diferent a tots els altres.
Crec que l'educació infantil realment no serà el meu futur ofici, pero l'estic gautint molt.
Estic descobrint el que m'agraden realment els nens i el grau de paciencia que puc arrivar a aguantar.
Aquest dia m'ho vaig passar molt bé, ja que va ser un dels primers que vaig poder compartir amb els més petits una estona, per un moment hem vaig ficar a la pell d'una educadora i vaig poder sentir tota la pressió que aguanten, perque controlar a un grup de nens/es en aquesta edat es molt complicat.
Ja que si amb un, algunes mares es desesperen, aquest un amb vint companys més pot ser un show.
Peró per aixó estem aqui, per apendre diferents tecniques, processos i solucions.
PANXO
Fem titelles!!
M'agradat molt aquesta activitat, en aquest curs estic aprenent molts recursos, coses bàsiques i senzilles pero que yo desconeixia, com per exemple el procediment per fer aquesta titella.
De bon principi volia fer un mexicá, que era el que yo més relacionava amb el ponxo, pero a mesura que feia la titella es transformava, ella ho demanava, i vaig acavar fent un sevillà.
Aquesta activitat a sigut molt divertida i un cop més un repte per perdre aquesta vergonya que no vol acavar de marchar.
Contra el maltracte infantil!!
L'abus sexual es una experiencia traumatica i es viscuda per la victima com un atentat contra la integritat fisica i psicologica.
Es un maltracte més de l'infancia que deixa secueles, si no rep un tractament psicologic adecuat.
En quin món vivim?
Sembla mentira que aixó pugui existir, trobar plaer en aquests actes...pero si! sembla que hi ha gent sense escrupuls, sense cervell ni cor... cada dia fa més fàstic mirar les noticies.
Les noticies que provenen de tots llocs, de tot personatge...
Vergonya!!!
L'abus sexual es una experiencia traumatica i es viscuda per la victima com un atentat contra la integritat fisica i psicologica.
Es un maltracte més de l'infancia que deixa secueles, si no rep un tractament psicologic adecuat.
En quin món vivim?
Sembla mentira que aixó pugui existir, trobar plaer en aquests actes...pero si! sembla que hi ha gent sense escrupuls, sense cervell ni cor... cada dia fa més fàstic mirar les noticies.
Les noticies que provenen de tots llocs, de tot personatge...
Vergonya!!!
Vergonyaaaa???
Sens dubte aquest curs a sigut una bona eina per perdre la vergonya, ja que amb el munt d'activitats que hem hagut de fer no hi havia cap altre opció.Sempre m'ha costat fer una presentació en públic, i més si tots els que m'envoltaven són adolescents.Pero estic contenta, he fet un canvi en la meva manera de ser, m'he obert i hem sento millor. La conclusió es que tots hem de passar per aquesta situació i l'hem de fer el més agradable possible, perque no té perque ser un moment tràjic ni de nervis.
sábado, 16 de junio de 2012
Clase de los piratas!
Sin duda uno de los años que mas he disfrutado estudiando, donde he conocido personas realmente extraordinarias..nosé si serà lo mio ya que ahun no he decidido que camino cojer, pero pasa un año más y no lo siento perdido como otros tantos, ya que por una parte he hecho cosas de mi interes i por otra lo veo un curso muy provechoso para el dia de mañana, cuando nos toque ser a nosotras las mamis.
viernes, 15 de junio de 2012
Muertos o moridos
La sinceritat infantil es la primera font d'aprenentatge que els adults desconeixem.
Si es pregunta a un nen, que es la mort?, que li ha passat a la mama de Bambi?, la resposta serà un no sé.
En canvi si un nen pregunta a un adult, perque s'ha mort l'àvia? les respostes poden ser de tot tipus, desde l'evasió de la resposta fins l'hipòtesis del cel, infern entre d'altres totes elles patétiques, poc entenedores, i aparentment inofensives.
Perquè no ensenyar als infants sobre aquest tema?
Es un tema associat al dolor i poc desitjat, que amb la religió, literatura, ritus, i creençes entre d'altres l'han anat enfosquint... pero hauria de ser un tema natural com qualsevol altre, ja que vida i mort van agafats de la mà, son coses que passan dia a dia y a tothom.
Així que perque no començar de ben aviat a impartir una educació sobre la mort? a coneixer-la, apropar-la, saber com actuar davant d'ella.
Perque els nens ja de ben petits tenen un petit concepte sobre el tema, com quan mor un personatje de la televisió, una formiga morta, una flor etc.
Perque no donar respostes clares? de que tots hem de morir, que quan ho fem tanquem els ulls i ja no despertem més? que si som dolents o bons no anirem al cel ni a l'infern...
La ausensia de seguretats en l'educacio de un nen que descubreix la mort es convertira en una carrega de angustia de mort, quan sigui adult.
La educació actual no prepara per la mort
Daniel, de seis años de edad, está enfadado con su hermano Javier (de cuatro años) porque no viene a jugar con él. Sus padres le han dicho, que su hermano ha muerto y ha ido al cielo, pero Daniel no acepta su ausencia, siente miedo y sentimiento de culpa, y cree que Javi no viene porque ha sido malo. También deduce que no viene su hermano porque no le quiere ya, porque si le quisiera de verdad, vendría.
No estem preparats.
jueves, 14 de junio de 2012
Toshiro Kanamori
Venimos a la escuela a ser felices, para lo que tenemos que ser felices ¡¡¡TODOS!!!
Este superman de la pedagogia es capaz de conseguir que...
1. Niños que aprendan DE VERDAD a SENTIR el sufrimiento de sus compañeros. A ponerse en su lugar, emocionalmente. Nunca creí que se podía enseñar EMPATÍA, hasta que lo vi a él en acción.
2. Niños que entienden lo importante que es disfrutar de la Vida, con mayusculas.
3. Y todo esto, sin descuidar en ningún momento, el aprendizaje del material que corresponde a su edad escolar.
Como?
Cada día tres niños leen cartas a sus compañeros, hablandoles honestamente sobre sus sentimientos.
En la clase se les enseña, además del programa lectivo, como manejarse con relaciones problemáticas, con la infelicidad y con el alejamiento o perdida de los seres queridos.
Tambien a ponerse en el lugar y a apoyar a los compañeros que han pasado por ello.
miércoles, 25 de enero de 2012
LOS MOMENTOS NO SE BORRAN NI SE OLVIDAN, SOLO SE GUARDAN..
DSM; Memoria
El otro día en clase con Diana dimos el tema de la memoria, me parece un apartado muy interesante ya que esta muy marcado con los sucesos de la vida, como una cosa negativa o positiva puede influir a la hora de recordarla. O como a medida que crecemos la vamos perdiendo sino hacemos nada al respecto.
Siempre deberíamos tener el cerebro en funcionamiento para que no se apaguen estas facultades, cuidarlas, porque todo lo que hagamos o no HOY, nos repercutirá en el MAÑANA.
Parece mentira también como a lo largo de nuestra vida podemos recordar un momento de la infancia con máxima nitidez y detallado.
Recuerdo...
Un día mi madre, yo y mi hermano nos pusimos a empapelar la habitación (por aquel entonces debía tener 4 años), hasta aquí muy normal todo, pero mi encantadora madre en un momento de lucidez tuvo la gran idea de cerrar la puerta, (para que no oliera todo el piso.. ¬¬'), (a cola ¬¬'), con la consecuencia de pillar un buen colocon, lo ultimo que recuerdo son las risas de ellos y yo tumbada debajo la mesa...
ADEEEEEEEEU!
viernes, 20 de enero de 2012
99/100
El niño está hecho de cien.
Cien maneras de expresión,
cien manos,
cien pensamientos,
cien maneras de pensar, de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar,
de sorprenderse,
de amar,
cien alegrías para cantar y entender,
cien mundos que descubrir,
cien mundos que inventar,
cien mundos que soñar.
El niño tiene cien maneras de expresión,
cientos y cientos más,
pero le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura le separan la cabeza del cuerpo.
Le dicen:
que piense sin sus manos
que trabaje sin su cabeza
que escuche sin hablar
que comprenda sin alegría
que ame y se maraville sólo en Pascua y en Navidad.
Le dicen al niño:
que descubra un mundo que ya existe
y de cien le roban noventa y nueve.
Le dicen:
que el juego y el trabajo
la realidad y la fantasía
la ciencia y la imaginación
el cielo y la tierra
la razón y el sueño
son cosas que no van juntas
Y le dicen que el cien no existe
El niño dice:
"¡claro que sí! el cien está aquí".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)