Muertos o moridos

La sinceritat infantil es la primera font d'aprenentatge que els adults desconeixem.
Si es pregunta a un nen, que es la mort?, que li ha passat a la mama de Bambi?, la resposta serà un no sé.
En canvi si un nen pregunta a un adult, perque s'ha mort l'àvia? les respostes poden ser de tot tipus, desde l'evasió de la resposta fins l'hipòtesis del cel, infern entre d'altres totes elles patétiques, poc entenedores, i aparentment inofensives.

Perquè no ensenyar als infants sobre aquest tema?


Es un tema associat al dolor i poc desitjat, que amb la religió, literatura, ritus, i creençes entre d'altres l'han anat enfosquint... pero hauria de ser un tema natural com qualsevol altre, ja que vida i mort van agafats de la mà, son coses que passan dia a dia y a tothom.


Així que perque no començar de ben aviat a impartir una educació sobre la mort? a coneixer-la, apropar-la, saber com actuar davant d'ella.
Perque els nens ja de ben petits tenen un petit concepte sobre el tema, com quan mor un personatje de la televisió, una formiga morta, una flor etc.


Perque no donar respostes clares? de que tots hem de morir, que quan ho fem tanquem els ulls i ja no despertem més? que si som dolents o bons no anirem al cel ni a l'infern...

La ausensia de seguretats en l'educacio de un nen que descubreix la mort es convertira en una carrega de angustia de mort, quan sigui adult.

La educació actual no prepara per la mort

Daniel, de seis años de edad, está enfadado con su hermano Javier (de cuatro años) porque no viene a jugar con él. Sus padres le han dicho, que su hermano ha muerto y ha ido al cielo, pero Daniel no acepta su ausencia, siente miedo y sentimiento de culpa, y cree que Javi no viene porque ha sido malo. También deduce que no viene su hermano porque no le quiere ya, porque si le quisiera de verdad, vendría.

No estem preparats.