Dia de la Pau

Sens dubte un bon dia per recordar, un dia diferent a tots els altres.

Crec que l'educació infantil realment no serà el meu futur ofici, pero l'estic gautint molt.

Estic descobrint el que m'agraden realment els nens i el grau de paciencia que puc arrivar a aguantar.

Aquest dia m'ho vaig passar molt bé, ja que va ser un dels primers que vaig poder compartir amb els més petits una estona, per un moment hem vaig ficar a la pell d'una educadora i vaig poder sentir tota la pressió que aguanten, perque controlar a un grup de nens/es en aquesta edat es molt complicat.

Ja que si amb un, algunes mares es desesperen, aquest un amb vint companys més pot ser un show.

Peró per aixó estem aqui, per apendre diferents tecniques, processos i solucions.

PANXO


Fem titelles!!


M'agradat molt aquesta activitat, en aquest curs estic aprenent molts recursos, coses bàsiques i senzilles pero que yo desconeixia, com per exemple el procediment per fer aquesta titella.


De bon principi volia fer un mexicá, que era el que yo més relacionava amb el ponxo, pero a mesura que feia la titella es transformava, ella ho demanava, i vaig acavar fent un sevillà.


Aquesta activitat a sigut molt divertida i un cop més un repte per perdre aquesta vergonya que no vol acavar de marchar.

Contra el maltracte infantil!!

L'abus sexual es una experiencia traumatica i es viscuda per la victima com un atentat contra la integritat fisica i psicologica.
Es un maltracte més de l'infancia que deixa secueles, si no rep un tractament psicologic adecuat.


En quin món vivim?
Sembla mentira que aixó pugui existir, trobar plaer en aquests actes...pero si! sembla que hi ha gent sense escrupuls, sense cervell ni cor... cada dia fa més fàstic mirar les noticies.
Les noticies que provenen de tots llocs, de tot personatge...


Vergonya!!!

Vergonyaaaa???
Sens dubte aquest curs a sigut una bona eina per perdre la vergonya, ja que amb el munt d'activitats que hem hagut de fer no hi havia cap altre opció.Sempre m'ha costat fer una presentació en públic, i més si tots els que m'envoltaven són adolescents.Pero estic contenta, he fet un canvi en la meva manera de ser, m'he obert i hem sento millor. La conclusió es que tots hem de passar per aquesta situació i l'hem de fer el més agradable possible, perque no té perque ser un moment tràjic ni de nervis.

Clase de los piratas!
Sin duda uno de los años que mas he disfrutado estudiando, donde he conocido personas realmente extraordinarias..nosé si serà lo mio ya que ahun no he decidido que camino cojer, pero pasa un año más y no lo siento perdido como otros tantos, ya que por una parte he hecho cosas de mi interes i por otra lo veo un curso muy provechoso para el dia de mañana, cuando nos toque ser a nosotras las mamis.

Muertos o moridos

La sinceritat infantil es la primera font d'aprenentatge que els adults desconeixem.
Si es pregunta a un nen, que es la mort?, que li ha passat a la mama de Bambi?, la resposta serà un no sé.
En canvi si un nen pregunta a un adult, perque s'ha mort l'àvia? les respostes poden ser de tot tipus, desde l'evasió de la resposta fins l'hipòtesis del cel, infern entre d'altres totes elles patétiques, poc entenedores, i aparentment inofensives.

Perquè no ensenyar als infants sobre aquest tema?


Es un tema associat al dolor i poc desitjat, que amb la religió, literatura, ritus, i creençes entre d'altres l'han anat enfosquint... pero hauria de ser un tema natural com qualsevol altre, ja que vida i mort van agafats de la mà, son coses que passan dia a dia y a tothom.


Així que perque no començar de ben aviat a impartir una educació sobre la mort? a coneixer-la, apropar-la, saber com actuar davant d'ella.
Perque els nens ja de ben petits tenen un petit concepte sobre el tema, com quan mor un personatje de la televisió, una formiga morta, una flor etc.


Perque no donar respostes clares? de que tots hem de morir, que quan ho fem tanquem els ulls i ja no despertem més? que si som dolents o bons no anirem al cel ni a l'infern...

La ausensia de seguretats en l'educacio de un nen que descubreix la mort es convertira en una carrega de angustia de mort, quan sigui adult.

La educació actual no prepara per la mort

Daniel, de seis años de edad, está enfadado con su hermano Javier (de cuatro años) porque no viene a jugar con él. Sus padres le han dicho, que su hermano ha muerto y ha ido al cielo, pero Daniel no acepta su ausencia, siente miedo y sentimiento de culpa, y cree que Javi no viene porque ha sido malo. También deduce que no viene su hermano porque no le quiere ya, porque si le quisiera de verdad, vendría.

No estem preparats.

        Toshiro Kanamori

Venimos a la escuela a ser felices, para lo que tenemos que ser felices ¡¡¡TODOS!!!

Este superman de la pedagogia es capaz de conseguir que...

1. Niños que aprendan DE VERDAD a SENTIR el sufrimiento de sus compañeros. A ponerse en su lugar, emocionalmente. Nunca creí que se podía enseñar EMPATÍA, hasta que lo vi a él en acción.

2. Niños que entienden lo importante que es disfrutar de la Vida, con mayusculas.

3. Y todo esto, sin descuidar en ningún momento, el aprendizaje del material que corresponde a su edad escolar.

Como?

Cada día tres niños leen cartas a sus compañeros, hablandoles honestamente sobre sus sentimientos.

En la clase se les enseña, además del programa lectivo, como manejarse con relaciones problemáticas, con la infelicidad y con el alejamiento o perdida de los seres queridos.

Tambien a ponerse en el lugar y a apoyar a los compañeros que han pasado por ello.